Preguntes freqüents

En sentit estricte, les definicions admeses actualment són:

Esterilitat primària: quan la parella no ha aconseguint un embaràs al cap d’un any de tenir relacions sense anticonceptius.
Esterilidad secundaria: cuando la pareja, tras la consecución del primer hijo, no logra una nueva gestación en los 2-3 años siguientes de coitos sin protección.

Esterilitat secundària: quan la parella, després de concebre un primer fill, no aconsegueix una nova gestació dins dels 2-3 anys següents, amb coits sense protecció.

Infertilitat primària: quan la parella aconsegueix una gestació, però aquesta no arriba a terme amb un nounat.

Infertilitat secundària: quan la parella, després d’un embaràs i part, no aconsegueix una nova gestació a terme amb un nounat.

Si desitges quedar-te embarassada i no ho aconsegueixes al cap de més d’un any d’intentar-ho (o sis mesos si tens més de 35 anys), has d’acudir a un especialista en medicina de la reproducció.

L’edat és un factor determinant en la fertilitat. Per això, si ets jove potser ho puguis ajornar més temps, però si ets més gran de 35 anys, no convé esperar gaire. Has de saber que a partir d’aquesta edat la fertilitat inicia un descens clar.

Aproximadament el 20% de les parelles en edat reproductiva presenta casos d’esterilitat. A Espanya, unes 800.000 parelles pateixen esterilitat.

En Ginefiv A Ginefiv considerem que els problemes d’esterilitat són un problema de la parella i és fonamental que tant l’home com la dona s’impliquin en la mateixa mesura en totes les etapes del diagnòstic i el tractament.

De tota manera, els estudis mèdics observen que la causa de l’esterilitat és atribuïble a la dona en el 50% dels casos i a l’home en el 40%, tot i que en molts d’aquests casos les causes són mixtes, és a dir, atribuïbles a tots dos. En el 10% restant dels casos, s’afirma que l’esterilitat és d’origen desconegut, fins i tot després de realitzar totes les proves diagnòstiques.

Una clínica de reproducció assistida és un centre mèdic altament especialitzat en mètodes de diagnòstic i tractament dels problemes d’esterilitat. Compta amb unes instal·lacions modernes i amb personal altament qualificat per dur a terme les tècniques de reproducció assistida més avançades.

Davant d’un cas d’esterilitat, sempre és preferible recórrer a ginecòlegs especialistes en reproducció, perquè en l’estudi de l’esterilitat s’inclouen proves que no es realitzen en les exploracions ginecològiques habituals

Pots concertar una cita a Ginefiv per a una primera visita sense demora.

En aquesta primera visita, una doctora especialista en reproducció assistida revisarà el teu cas i, depenent de quin sigui, et recomanarà les proves necessàries per a completar el teu estudi d’esterilitat.

És important que portis els resultats de proves prèvies, si en tens, a fi d’escurçar tant com sigui possible el temps per a iniciar el teu tractament.

Si el diagnòstic és clar i l’estudi està complet, podràs començar el teu tractament immediatament, a partir del proper cicle que tinguis.

En cas de realitzar un tractament de recepció ovocitària, has de saber que a Ginefiv no hi ha temps d’espera per a rebre oòcits d’una donant, si no és que es presenta alguna complexitat fenotípica. Ginefiv té l’avantatge de comptar amb un programa de donació molt ampli, fet que ens permet trobar donants amb afinitats fenotípiques i grup sanguini compatibles amb la receptora i la seva parella.

Les possibilitats de fecundació i embaràs depenen de les condicions de cada parella i de la tècnica de reproducció assistida que es faci servir. Per conèixer els índexs d’èxit de Ginefiv pots consultar els nostres resultats.

El principal problema que pot plantejar-se és la síndrome d’hiperestimulació ovàrica a causa del tractament hormonal. Aquesta síndrome es produeix perquè, de vegades, el cos de la dona reacciona als tractament produint un nombre excessiu d’òvuls, fet que genera certes molèsties abdominals durant uns dies. En aquests casos, en ocasions es recomana cancel·lar la medicació per tal d’evitar riscos. De tota manera, el percentatge de casos en què avui dia es produeix una hiperestimulació és molt baix, gràcies als avenços en els protocols d’estimulació i tècniques de laboratori. Durant els controls, la ginecòloga sempre avisarà la pacient de si aquest risc existeix o no.

En el pitjor dels casos, la pacient haurà d’estar controlada en una clínica durant aquells dies. Per a la teva tranquil·litat, en els més de 30 anys d’experiència en reproducció assistida a Ginefiv, no hem tingut cap cas amb conseqüències greus per a la pacient.

D’altra banda, pel fet d’haver suprimit l’anestèsia general en la majoria de casos, la possibilitat que hi hagi complicacions en aquest sentit també és molt baixa.

Un altre risc que cal esmentar és la possibilitat d’embaràs múltiple. Si bé està permès per llei transferir fins a tres embrions alhora a una mateixa pacient, a Ginefiv gairebé sempre transferim un embrió o dos per tal de minimitzar aquest risc.

En fecundació in vitro, si es transfereixen dos embrions en dia+3 d’evolució, el percentatge d’embaràs múltiple és del 20%. Si no et planteges aquesta possibilitat sota cap concepte, pots transferir un únic embrió en dia+3 d’evolució o bé deixar-ho fins al dia+5, per arribar així a la fase de blastocist si el nombre i la qualitat dels teus embrions ho permeten.

Gràcies a l’eficàcia creixent dels processos de fecundació in vitro, cada cop és menor el nombre d’embrions que cal transferir per aconseguir una gestació sana a termini i, per tant, es detecta una disminució en la freqüència d’embarassos múltiples.

Sí. Després de fer un seguiment a milers de nens nascuts al món mitjançant aquestes tècniques (inseminació artificial, fecundació in vitro, desvitrificació d’embrions, microinjecció espermàtica) s’ha comprovat que presenten els mateixos riscos d’alteracions genètiques, malformacions, etc., que la resta de la població.

Únicament en algunes formes d’esterilitat masculina d’origen genètic existeix el risc, en utilitzar la microinjecció espermàtica, de transmetre a la descendència masculina l’esterilitat paterna, fet que portaria el fill a haver de recórrer a aquesta tècnica per aconseguir ser pare.