Reproducció assistida

El seminograma: prova i valoració

El seminograma, també denominat espermograma, és la prova diagnòstica que més es fa servir als centres de reproducció assistida per avaluar la fertilitat masculina.

Home>

La tècnica consisteix a analitzar una mostra de semen tant qualitativa com quantitativament a nivell macroscòpic i microscòpic. Al mateix temps, s’utilitza com a prova de screening després que s’hagi practicat una vasectomia, per tal d’assegurar-ne l’eficàcia.

Rectangle 84 (1)

30 anys d'experiència >

Rectangle 86 (1)

Seguretat garantida >

Rectangle 82 (1)

Assistència personalitzada >

Rectangle 85 (1)

A l'avantguarda tecnològica >

Rectangle 83 (1)

Taxa d'èxit elevada >

Rectangle 87 (1)

Tarifes econòmiques >

Com s’ha d’obtenir la mostra per a aquesta anàlisi?

Laboratori amb microscopis

Per garantir la màxima fiabilitat del diagnòstic del seminograma, la mostra de semen s’ha d’obtenir seguint aquestes indicacions:

  • Cal guardar de 2 a 4 dies d’abstinència sexual. Els límits estan entre no menys de 2 ni més de 4 dies d’abstinència.
  • La mostra s’ha de recollir en un pot estèril. A Ginefiv en proporcionarem un; no obstant, aquests pots es venen a qualsevol farmàcia.
  • La manera d’obtenir la mostra és mitjançant la masturbació; no són vàlids ni el coitus interruptus ni l’ús de preservatius comercials.
  • Cal que la recollida de la mostra es faci en les màximes condicions higièniques (rentat previ de mans).
  • La mostra de semen ha de ser completa; si se’n vessa una part, no serà vàlida. Si teniu cap dubte, els nostres biòlegs us indicaran si és possible realitzar la prova o no.

En cas d’obtenir la mostra a casa:

  • Un cop obtinguda la mostra, assegura’t que el pot estigui ben tancat i que la mostra no perdi temperatura (s’ha de mantenir a temperatura corporal, entre 36º C i 37º C, i cal evitar canvis bruscos de temperatura; recomanem portar-la en una butxaca interior).
  • El temps màxim des de l’obtenció fins a l’entrega al laboratori ha de ser inferior a una hora i mitja.
  • Si en els 14 dies previs a l’obtenció de la mostra de semen tens febre o prens antibiòtic, contacta amb el laboratori per ajornar la cita.

Somnis complerts

“Agotada de otra clínica llegué a ellos y menudo cambio para bien. Pasaban los meses sin conseguir quedarme encinta y las pruebas indicaban que no existían impedimentos para ello. Después de un tiempo, y eso he de agradecérselo, lo hemos logrado. Y todo a pesar del momento vivido de incertidumbre por la salud, pero pensando en mi peque en camino se me cambia el ánimo. Agradecerles a todos el trabajo.”
Carla Ruiz - Google My Business
“Clínica muy profesional, personal atento y resolutivo durante todo el tratamiento. Asistencia personalizada en francés (correo, teléfono o in situ) para francófonos. Para elegir sin dudarlo para un proyecto de PMA en el extranjero.”
 
 
 
 
 
Caroline Mercier - Google My Business
"Los mejores profesionales, la mejor atención. Dimos con Ginefiv por una pareja conocida hará un año y medio en plena pandemia. Aunque teníamos muchas dudas, afortunadamente no desistimos y ahora estamos esperando que llegue nuestra hija. Vaya aventura con pandemia y todo. Gracias a todo el equipo de atención al paciente, a las psicólogas, al equipo médico, recepción… a todos.”
Sandra Trigo - Google My Business

Aspectes avaluats en un seminograma

L’OMS estableix una sèrie de paràmetres essencials a l’hora de realitzar una analítica seminal, en els quals es poden diferenciar paràmetres macroscòpics i microscòpics.

Els paràmetres macroscòpics a estudiar serien:

  • Aspecte: l’aspecte del semen es valora en funció del color, l’opacitat o transparència i la presència d’elements gelatinosos. Normalment, el semen d’un home és un líquid homogeni, opalescent i de color blanquinós-groguenc. Les alteracions en l’aspecte poden determinar la presència de components anormals en l’ejaculat (hematospèrmia: quan a la mostra hi ha presència d’hematies, en què el color vira cap a un to rosaci), així com la variació en la concentració de determinats components de l’ejaculat.
test-compatibilidad-genetica
  • Liqüefacció: es produeix en deixar reposar la mostra 20 minuts a temperatura ambient; el semen es torna menys compacte i llavors es pot realitzar correctament l’examen de la mostra. Si aquest temps és superior als 60 minuts, es considera anormal i cal reflectir-ho a l’informe.
  • pH:  el valor del pH mesura l’acidesa o alcalinitat d’una mostra seminal, i el seu valor normal és igual o superior a 7.2. Donat que les secrecions de les vesícules seminals són alcalines, una variació en el pH de la mostra ens pot indicar determinades patologies
  • Volum:  es mesura en mil·lilitres. El volum normal de semen d’un ejaculat en humans és superior a 1,5 ml i inferior a 6 ml. Aquest volum és el resultat de les secrecions de la pròstata, vesícules seminals, epidídim i testicle (tan sols el 10% de la composició total de l’ejaculat). El volum de l’ejaculat pot variar en funció de l’abstinència sexual prèvia, així com de l’excitació sexual. En determinades patologies el volum de la mostra seminal pot estar alterat, tant per sota com per sobre del valor considerat com a normal. Un volum inferior a 1,5 ml es denomina hipospèrmia, i si és superior a 6 ml, hiperespèrmia.
  • Color: El semen ha de tenir un color nacrat. Si és lleugerament transparent podria denotar la presència de leucòcits en l’ejaculat.

Dins dels paràmetres microscòpics caldria destacar:

  • Concentració espermàtica: és la quantitat d’espermatozoides per mil·lilitre de semen, generalment mesurada en milions per mil·lilitre. A l’informe de l’espermograma hi ha d’aparèixer la concentració per mil·lilitre i la concentració total en l’ejaculat. Una mostra es considera normal quan la concentració d’espermatozoides per mil·lilitre és superior a 15 milions i la concentració en tot l’ejaculat és superior a 39 milions.Uns valors per sota d’aquests paràmetres indiquen el que es coneix com a oligozoospèrmia.
  • Motilitat espermàtica: s’analitza la capacitat de moviment dels espermatozoides, i hi ha diversos patrons de motilitat:
  • PR o desplaçament progressiu.
  • NP o motilitat no progressiva (moviment in situ, sense desplaçament).
  • IMV: espermatozoides que no presenten motilitat.

 

Es considera que una mostra presenta un paràmetre de motilitat normal quan el valor de PR és superior al 32% i la suma de PR+NP és del 40% (cal que es compleixin tots dos requisits). Quan no es compleixen aquests requisits, es dona una astenozoospèrmia.

  • Vitalitat: la vitalitat espermàtica reflecteix el percentatge d’espermatozoides que estan vius. Aquest paràmetre no sempre ha de coincidir amb el percentatge d’espermatozoides immòbils. El valor de normalitat és quan el percentatge d’espermatozoides vius és superior al 58%. Un percentatge inferior a aquest valor s’anomena necrozoospèrmia.
  • Morfologia: aquest paràmetre fa referència a la forma de l’espermatozoide. L’espermatozoide es compon de tres parts: cap, coll o segment intermedi i cua. Existeixen diversos criteris per a la valoració de la morfologia de l’espermatozoide i cada un d’ells estableix un punt de tall per a la determinació de la normalitat. L’OMS recomana (2010) la utilització del criteri estricte de TYGERBERG, que considera normal que com a mínim un 4 % dels espermatozoides presentin una morfologia amb els criteris esmentats. Un percentatge inferior a aquest es denomina teratozoospè
  • Presència d’aglutinació: l’aglutinació d’espermatozoides mòbils és la unió d’uns quants entre si. Aquestes unions poden ser pel cap, per la cua o bé entre cap i cua. La presència d’aglutinacions pot suggerir una infertilitat d’origen immunitari. Si s’observen aglutinacions en un espermiograma bàsic, és necessari realitzar altres tests més específics per descartar aquest possible trastorn immunològic.
  • Presència d’altres components cel·lulars i detritus:  al semen hi trobarem normalment altres cèl·lules a part dels espermatozoides, com poden ser cèl·lules epitelials, cèl·lules espermatogèniques i leucòcits. La presència d’alguns tipus cel·lulars en excés ens pot indicar algunes alteracions o patologies. En el cas dels leucòcits, es considera normal la presència de menys d’un milió per ml. Si n’hi ha una concentració més gran, es denomina leucospèrmia.

Quines conclusions es poden treure d’un espermograma?

A partir de l’estudi dels paràmetres bàsics esmentats es pot determinar en certa mesura la funcionalitat de les glàndules sexuals masculines, i això ens pot orientar a l’hora d’establir determinades patologies o a predir la fertilitat de l’home. En determinades situacions serà necessari fer un estudi en profunditat de paràmetres que no es tenen en consideració en una analítica seminal bàsica o espermograma.

Altres termes d’interès

Aspèrmia: absència total d’ejaculació. En algunes ocasions això es deu a ejaculacions retrògrades (en què el semen, després de l’acte sexual, passa a la bufeta urinària).

Azoospèrmia: és l’absència total d’espermatozoides en l’ejaculat. El diagnòstic d’azoospermia en l’ejaculat, no significa que no es produeixin espermatozoides al testicle, sinó que no n’hi ha en l’ejaculat. Existeixen diferents tipus d’azoospèrmies, que poden respondre a diverses causes; per això, quan hi ha un diagnòstic d’azoospèrmia en un espermiograma cal fer un estudi més en profunditat del pacient.

Criptozoospèrmia: és la presència d’una concentració molt baixa d’espermatozoides en l’ejaculat.

Demana cita o consulta amb un especialista

Tens l'opció de fer la teva primera consulta in situ a la clínica o per videoconferència. Tria l'opció més adequada per a tu.


Contacta'ns

Noves tècniques

Descobreix més al nostre bloc